'Sofía, ¿por qué no te callas?'

“Puedo comprender, aceptar y respetar que haya personas con otra tendencia sexual, pero ¿que se sientan orgullosos por ser gays? ¿Que se suban a una carroza y salgan en manifestaciones? […] Si esas personas quieren vivir juntas, vestirse de novios y casarse, pueden estar en su derecho […]: pero que a eso no le llamen matrimonio, porque no lo es”.

Aquesta perla (i altres sobre l’avortament, l’eutanàsia, la religió a les escoles, etc.) és de la reina consort d’Espanya, Sofia de Grècia. Gràcies a ella, avui encara anhelem amb més força la III República.

Un Codi Civil per a la igualtat

Fa uns dies vaig escriure sobre violència de gènere. Basant-me en l’opinió de María Jesús Izquierdo, directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, vaig apuntar la conveniència que l’Estat enviés un missatge clar a la ciutadania: que la divisió sexual del treball i la dependència econòmica de la dona respecte l’home no estan ben vistes. Doncs bé, crec que l’avantprojecte de reforma del Codi Civil català –que està preparant la conselleria de Justícia– suposarà un pas endavant en aquest sentit. Llegim l’article 231.2: “Els cònjuges tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures i han de compartir les responsabilitats domèstiques i la cura i atenció dels altres membres de la família que estiguin al seu càrrec i convisquin amb ells”.

Més enllà de la polèmica sobre el grau d’intervencionisme de la proposta i la seva utilitat jurídica, em sembla un missatge no només convenient, sinó també necessari.

Fotografia pròpia. Àudio: Els matins (TV3).

Els manresans aproven l’Ajuntament

Regió7 publica avui els resultats d’una enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona a 600 persones de més de 18 anys empadronades a Manresa sobre Imatge i Balanç de la Gestió Municipal. Els manresans aproven la gestió de l’equip de govern de l’Ajuntament amb un 5,9, la mateixa nota que el 2007 i només una dècima per sota del 2005. La valoració de la ciutadania no coincideix, doncs, amb la visió apocalíptica de l’Ajuntament que l’oposició ens vol vendre.

Segons l’enquesta, els manresans valoren d’una forma especialment positiva l’evolució de la participació ciutadana i les polítiques socials en els darrers dos anys. Per tant, les companyes socialistes Sònia Díaz, regidora de Participació Ciutadana, i Aida Guillaumet, regidora d’Educació i Serveis Socials, obtenen un just reconeixement de la seva feina. Felicitats a les dues.

Contra la crisi a la Catalunya central

Els delegats del 7è Congrés de la Federació XI del PSC han aprovat aquest migdia una resolució significativa sobre la crisi econòmica a la Catalunya central. S’hi expressa la nostra solidaritat “envers els treballadors i treballadores afectats”; el nostre compromís de reforçar les polítiques socials, “especialment en els ajuntaments”; la voluntat d’impulsar “projectes de desenvolupament econòmic per a les nostres comarques”; i la petició al Govern de la Generalitat que la tramitació dels possibles expedients de regulació “es faci amb el màxim rigor i transparència”.

Per altra banda, el nostre company Joan Canongia ha estat reelegit com a primer secretari de la Federació XI del PSC amb més del 98% dels vots. Moltes felicitats a ell, i a la resta de companys que integren la nova Executiva.

Entrevista a Joan Canongia (14/04/2008): part 1, part 2, part 3.

CiU s'oblida de Catalunya

Titular d’El Periódico d’avui: “Zapatero salva els pressupostos a canvi de més de 200 milions”. Més de 200 milions per Euskadi i Galícia, gràcies al PNB i el BNG, respectivament. Senyors de CiU: si es tractava de tombar aquests pressupostos, i de pas, fer trontollar el govern de Zapatero, no ho han aconseguit. Si es tractava de tacticisme electoral, les seves estratègies surten molt cares als catalans. Tal com ha dit Miquel Iceta a Solsona aquest matí, “tenim uns nacionalistes catalans que treballen pels interessos dels bascos i els gallecs”.

L'origen de la crisi

Solucions del revés

El PP, com Obama i McCain, també està en campanya. De fet, ha llançat un nou eslògan publicitari: “Soluciones para la crisis”. Rescaten així el “Soluciones” que Aznar ja va utilitzar com a lema principal de campanya (no recordo si al 1993 o al 1996). Ara, com en aquell moment, és la paraula idònia per descriure les propostes econòmiques de la dreta. Només cal llegir-la del revés: “senoiculos”. Un acudit.

La importància dels escenaris

Tinc el costum de seguir la campanya electoral nord-americana a través dels diaris, però durant els darrers dos dies ho he fet a través de la televisió. Un fet m’ha cridat l’atenció: la diferència entre els escenaris (físics) des d’on Barack Obama i John McCain s’adrecen als electors. Mentre el primer opta per espais lluminosos, a l’aire lliure, el segon escull indrets ombrívols, tancats. El candidat demòcrata llança els seus missatges en mítings multitudinaris, amb l’encertat lema de campanya (“Change we need”) ben visible. El republicà, en canvi, intervé en fòrums econòmics i actes similars –aparentment deslligats de la campanya electoral–, en soledat, amb la intenció de projectar una imatge presidencial. Il·lusió col·lectiva contra solemnitat i pragmatisme.

Un embolcall bonic no fa un missatge, però és difícil col·locar un missatge sense un embolcall bonic. L’economia ja és el tema central de la campanya, i és essencial per McCain desvincular-se del llegat de George W. Bush i sintonitzar amb les preocupacions de la ciutadania. N’és conscient. I, tanmateix, l’embolcall gris que ha escollit no hi ajuda. L’empat en el primer debat de campanya li ha permès retallar distàncies en les enquestes, però els sondejos encara auguren una victòria demòcrata. I és probable que Joe Biden estomaqui Sarah Palin al duel entre candidats a la vicepresidència que se celebra aquesta matinada. És per això que, a menys que els republicans es guardin un as a la màniga, ho tenen magre per guanyar el proper 4 de novembre.

Textos sobre les primàries demòcrates: Pere Oriol Costa, sobre les primàries demòcrates, Laura Cervi, sobre les primàries demòcrates, Edwards i el per què de tot plegat.