Dilluns passat El Mundo va publicar una entrevista a Paolo Vasile (foto), el conseller delegat de Telecinco. Entre altres coses, Vasile hi afirma que la televisió pública és un “anacronisme” i “una arma en contra de la llibertat d’empresa”. I per apuntalar la seva opinió, escup la següent fal·làcia: “Imagini que avui, amb l’automòbil en crisi, l’Estat comença a construir cotxes i els ven a la meitat del seu preu. Què pensaríem?”. El que aquest senyor ens proposa, en altres paraules, és un retrocés de les garanties democràtiques en benefici del lliure mercat.
En un Estat democràtic els mitjans de comunicació són quelcom més que una simple mercaderia. El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas afirma que un tret fonamental en les transicions cap a la democràcia ha estat la creació d’un “espai públic”, que inclou tots els fòrums en què els afers importants per a una comunitat política són discutits i debatuts, i on es presenta la informació essencial per la participació del ciutadà en la vida comunitària. Aquest espai públic està conformat, bàsicament, pels mitjans de comunicació.
Segons l’encertada anàlisi d’Edward S. Herman i Robert W. McChesney a Los medios globales, “els mitjans controlats pel mercat no només busquen augmentar el seu públic a través de l’entreteniment, en perjudici de l’espai públic, sinó que tendeixen a diluir l’entreteniment per evitar una profunditat [...] que pogués interferir amb el missatge comercial”. És evident, doncs, que els mitjans públics, ara més que mai, han de ser els protectors de l’espai públic. Han de ser els garants de la pluralitat política, l’altaveu dels segments més dèbils de la societat i un oasi de servei públic. A més, hi ha altres valors vulnerables en joc: tinguem ben present el paper de TV3 –i, en menor mesura, TVE a Catalunya– en la promoció del català.
Això no vol dir que el nostre model de televisió pública no sigui discutible –recomano, en aquest sentit, la lectura de Televisión e interés público, de Jay G. Blumler–. El que no podem fer, però, és confiar les garanties democràtiques als vaivens del mercat. Per motius de pes, doncs, llarga vida a la televisió pública.
