Deixant de banda el desastre econòmic, ¿com reconfiguraria el tauler internacional aquest nou “teló d’acer”? El periodista francès Jean-Marie Colombani, ex director de Le Monde, apunta la possibilitat que es produeixi, als països ex soviètics, un “reforçament de les corrents populistes, seduïdes per una forma local de putinisme”. El Kremlin aprofitaria aquesta situació per intentar “dissociar de la Unió Europea alguns dels seus antics satèl·lits, que, econòmicament parlant, podrien sentir-se atrets de nou per una Rússia renascuda”.
The Economist coincideix totalment amb aquest pronòstic de política-ficció: “Si la gent d’Europa de l’Est sentís que Europa occidental els ha tallat les ales, es deixarien enredar per un tipus de populistes o nacionalistes que ha arribat al poder massa sovint en la història d’Europa”, advertia en la seva edició de la setmana passada. I assegurava, en el mateix article, que Rússia explotarà “qualsevol oportunitat per reafirmar la seva influència a la regió”.
Les èlits polítiques d’Europa occidental han de pronunciar-se amb fermesa a favor del rescat dels germans petits, però, fins al moment, han evitat fer-ho. Hi ha excepcions, com l’alemany Joschka Fischer, ex vicecanceller alemany –del Partit Verd–, que ha reclamat “ajudar les economies més dèbils de la zona euro, o bé l’euro estarà en perill i, amb ell, tot el projecte d’integració europea”. A nivell català, només l’eurodiputat socialista Raimon Obiols ha alertat, des del seu blog, del “nou risc de divisió entre l’Europa occidental i els països centre-orientals”, “amb conseqüències paralitzadores pel projecte d’unitat europea”.
Accelerar l’adopció de l’euro per part dels països bàltics, la creació d’uns bons del Govern únics per a tota l’Eurozona i el suport econòmic als membres recents de la Unió, entre altres mesures, mereixen centrar el debat públic. Timothy Garton Ash, expert en temes europeus, recorda que els nostres líders “només poden fer allò que nosaltres […] els deixem”. Exigim-los, doncs, que construeixin una Unió Europea forta i cohesionada, basada en la solidaritat entre els seus membres. Ara, més que mai, la necessitem.
dimarts, 10 / març / 2009
Europa central i de l'Est: una ajuda necessària (2 de 2)
Publicat per
Oriol Puig
a les
18:05
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari