L'Església també llegeix Lakoff

És més fàcil definir-se com a pro-vida que com a anti-avortista. És més fàcil estar “a favor de la família” que “en contra del matrimoni i l’adopció homosexuals”. I si donem la volta a la truita: qui és capaç d’oposar-se a “la vida” i a “la família”? Segons George Lakoff, autor de moda entre les esquerres, imposar un marc lingüístic és imposar una visió del món. És a dir, que el llenguatge pot inclinar la balança del debat públic.

Després de 40 anys de nacional-catolicisme i d’una Transició que li va respectar els privilegis, l’Església catòlica es resisteix a perdre la tutela de les consciències a Espanya. L’anomenada Missa de les Famílies, celebrada avui a Madrid, ha estat un míting comunicativament efectiu. Titular: “Rouco anima les famílies a vèncer la «cultura de la mort» […]”. La vida contra la mort. Sembla que l’Església ha fet els deures i ha llegit Lakoff. Els hem fet les esquerres?

Adéu a l'amenaça de les 65 hores

Els socialistes europeus hem aconseguit aturar la Directiva de les 65 hores. Tal com diu Maria Badia, eurodiputada del PSC, “la votació d’avui representa un triomf de tots els treballadors i treballadores europeus i una mostra clara del paper decisiu del Parlament Europeu en qüestions que afecten de manera tan directa la ciutadania”.

Blog de la JSC contra les 65 hores. Blog Activa’t per Europa.

Un Obama de pa sucat amb oli

Artur Mas fa dies que s’esforça a presentar-se com l’Obama català. Tot va començar la matinada del 5 de novembre amb un discurs oportunista a la festa electoral del Partit Demòcrata a Barcelona. Mas va intentar capitalitzar el triomf de Barack Obama: va reivindicar CDC com la força política catalana més semblant al Partit Demòcrata nord-americà i es va autoproclamar el candidat del canvi a Catalunya. Dies després llegíem a l’AVUI que el líder convergent vol fer créixer la seva Casa Gran a través d’una xarxa de cibermilitants com la que ha dut a la victòria el nou president electe dels EUA. I més enllà d’Internet, nou eslògan per al projecte: “Si sumem, podem!”.

Accepto la comparació amb els demòcrates en tant que liberals de centre-dreta, però que el delfí de Jordi Pujol es presenti com el candidat del canvi em fa una mica de riure. Catalunya ja va tenir un exitós candidat del canvi al 1999 i al 2003: Pasqual Maragall, impulsat per la plataforma Ciutadans pel Canvi (CpC). Afortunadament, les esquerres encara governen el país, ara de la mà del president Montilla. Potser les estratègies de l’Obama català serveixen per engrescar la militància de CDC, però no aconsegueixen amagar la realitat: que la seva Casa –per molt Gran que sigui– no vol habitar-la ni el seu propi company de federació Duran i Lleida.

Un pressupost social per combatre la crisi

L’equip de govern de l’Ajuntament de Manresa ja té enllestit el pressupost pel 2009, que es debatrà avui en un Ple municipal extraordinari. Serà de 97,2 milions d’euros, 4,4 milions d’euros inferior al d’enguany. Es tracta d’un pressupost per afrontar la crisi econòmica: “optimitza els recursos disponibles i racionalitza la despesa”, explica l’alcalde, Josep Camprubí. A més, tot i el decreixement en 4,4 milions, inclou un notable augment de la despesa social –més recursos per a serveis socials, ocupació i educació–.

El regidor de CiU Josep Maria Sala acusa el govern municipal d’inflar les xifres i vaticina que els exercicis de 2008 i 2009 es tancaran amb dèficit (ho publicava ahir regió7.cat). Sala atribueix aquest dèficit a “errors de gestió”. La realitat és ben diferent: l’Ajuntament està diposat a assumir un dèficit controlat i recuperable a mitjà termini per tal d’atendre les necessitats dels manresans en temps de vaques magres. Sembla que, per a CiU, fer costat als més necessitats és un error de gestió.

L’alcalde explica que es mantindrà l’aposta pels objectius estratègics de la ciutat malgrat les dificultats. No s’aturaran les obres d’ampliació de l’Hospital General, ni les de construcció del Parc Tecnològic –“un pol de generació d’ocupació i benestar”–. També seguiran en marxa la transformació del Barri Antic i la dotació d’equipaments de les zones en expansió. “El pressupost és realista, equilibrat i ajustat”, conclou Camprubí.