Montilla tria Catalunya

Aquest migdia José Luis Rodríguez Zapatero ha intervingut a l’acte de cloenda de l’11è Congrés del PSC. ZP ha promès un sistema de finançament per Catalunya millor que l’actual, sense més concrecions. És a dir, no ha promès res. Ha justificat la necessitat d’aquest nou sistema en l’augment demogràfic i la demanda de serveis públics, un argumentari d’anar per casa que podria assumir sense problemes el conseller d’Economia andalús, José Antonio Griñán.

El president del Govern, que havia entrat a l’auditori del Palau de Congressos de Catalunya per la porta gran, n’ha sortit per la porta petita. La salutació des de platea de Josep Borrell –que ni tan sols intervenia al Plenari– ha despertat més entusiasme que el discurs de ZP. El conseller Castells no ha concedit ni l’aplaudiment de cortesia al “compromís” de Zapatero, tal com ja va fer amb José Blanco abans-d’ahir. Un gest sintomàtic.

Montilla ha respost amb un cop de puny sobre la taula, i ho ha fet amb l’oratòria més efectiva que se li recorda. Ha reiterat a ZP el missatge que ha llançat durant els darrers dies: que el nou finançament és “inaplaçable”, que no li agrada la “música” de la proposta de Solbes i que no acceptarà “un mal acord”. Però ha anat més enllà amb les advertències: “José Luis, los socialistas catalanes te queremos bien, […] pero aún queremos más a Cataluña y a sus ciudadanos”.

I mentre la militància ho celebrava, l’equip de realització del congrés ha evitat punxar la imatge de Zapatero al videowall. Una decisió intel·ligent.

Discurs complet del president Montilla. Finançament Federal, un web didàctic de la Fundació Rafael Campalans. Interessant valoració de Raimon Obiols sobre el congrés i el projecte de Conferència Oberta. Entrades anteriors sobre el Congrés del PSC: Castells no aplaudeix, El congrés de les càmeres i Aida Guillaumet, secretària nacional del PSC.

Aida Guillaumet, secretària nacional del PSC

La Comissió Executiva del PSC s’ha obert àmpliament a la representació territorial. La Catalunya central i Manresa hi continuen tenint veu: la de la nostra companya Aida Guillaumet, regidora de Serveis Socials i Educació de l’Ajuntament de Manresa. Pren el relleu de Jordi Valls, ex alcalde de la ciutat. Felicitats a l’Aida pel càrrec de secretària nacional, i gràcies al Jordi per la magnífica tasca que ha realitzat fins ara.

El congrés de les càmeres

Text anterior sobre l’11è Congrés del PSC.

Castells no aplaudeix

Avui, inauguració de l’11è Congrés del PSC, el dia començava amb un missatge clar per part dels socialistes catalans: no acceptarem una proposta de finançament que no sigui satisfactòria. Ho deia el president Montilla en una entrevista a El Periódico, i Miquel Iceta en una entrevista a laMalla.net.

La intervenció de José Blanco en la sessió inaugural del congrés ha intentat calmar els ànims. El número dos del PSOE ha començat amb una defensa de la pluralitat lingüística –ha parlat en català i gallec– i s’ha ficat l’auditori a la butxaca. I després ha promès: “Complirem amb totes les condicions de l’Estatut en matèria de finançament, d’inversions i de desenvolupament autonòmic”. Tothom ha aplaudit. Tothom? No: el conseller Castells, més prudent, ha abaixat la vista als seus papers.

Manuela de Madre ha tancat l’acte amb una advertència a Blanco: “M’ha agradat molt sentir-te que l’Estatut es complirà, perquè això és el que esperem”. I, ara sí, Castells ha aplaudit.

Altres visions del Congrés del PSC: Jonatan Márquez i Nacho Corredor.

Nebrera ja no és una kamikaze

“Nebrera assegura que amb ella ha nascut el PP «de Catalunya»”. Titular del passat 8 de juliol. Segons ella, el PP de Catalunya no és el mateix que el PP a Catalunya. De fet, assegura que són realitats enfrontades. I en aquesta lluita fratricida de preposicions, una victòria seva hauria de convertir el PPC en una alternativa real de govern. “He tingut un somni” ja no és una frase de Luther King, és la d’una professora de Dret Constitucional de la UIC –i diputada díscola– que sovinteja les tertúlies d’Intereconomía i ha estat rebatejada amb l’àlies de Supermontse per Federico Jiménez Losantos.

Nebrera mai ho ha admès explícitament, però es desprenia de les seves converses off the record: tenia coll avall que la seva militància al PPC seria fugaç, que el seu intent renovador era la primera frase en la crònica d’una mort anunciada. O això semblava. “Els partits polítics estan podrits”, deia fa pocs mesos. Potser per això, perquè no tenia res a perdre, s’ha permès a si mateixa fer el que li ha donat la gana en cada moment. I això és digne d’admiració.

Malgrat tot, regeneració i democràcia interna pel PPC és l’únic projecte engrescador que ha estat capaç d’articular fins ara. Per Catalunya vol “un projecte liberal-conservador”, ho ha repetit mil vegades. Que sigui tan català com espanyol. Que recuperi els valors cristians. Que faci oposició al PSC. Sense més matisos. I amb aquesta idea de país a mig perfilar, caldria que algú advertís Nebrera que el PP de Catalunya corre el risc d’estavellar-se contra el mur de Josep Antoni Duran i Lleida.

Sigui com sigui, el 43% dels vots obtinguts al darrer Congrés del PPC han fet que Miss Diputada deixi de ser, de moment, una kamikaze. Ara està disposada a fer valer la seva nova influència a les diverses agrupacions territorials dels populars a Catalunya. Veurem quantes preposicions aconsegueix canviar.

Text d'un company, que ha inspirat el meu.

'Es posible el cambio'

Algunes persones que vau llegir el meu text contra l’homofòbia heu contactat amb mi per tal d’actuar contra Es posible el cambio. Recordo que es tracta d’un web que pretén captar presumptes homosexuals –la majoria d’ells, menors d’edat– perquè recondueixin la seva orientació vers l’heterosexualitat. Una espècie de redempció-reprogramació de gais a través del que ells anomenen teràpia reparativa. Una activitat perillosíssima, i encara més quan es dirigeix a adolescents (i pares d’adolescents) confusos.

Us informo que vaig denunciar la pàgina al Síndic de Greuges: no sabia on adreçar-me. El Síndic no té competències per actuar en casos com aquest, així que m’han recomanat que contacti amb l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA). Ho he fet i estic esperant una resposta.

La croada lingüística

El castellà és l’única llengua que els catalans tenen l’obligació de conèixer. El català no pot ser la llengua vehicular exclusiva en l’ensenyament. Els funcionaris no tenen l’obligació de conèixer el català. La rotulació que facin les administracions, com la dels carrers, no pot fer-se només en català. I res de català al Congrés dels Diputats o al Senat. Aquestes són, grosso modo, les mesures que proposen els intel·lectuals de capçalera de Rosa Díez i Albert Rivera per defensar el castellà. Evidentment, també aplicables al gallec i l’èuscara.

“El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la”, diu l’article 3.1 de la Constitució espanyola. Recordo, a més, que el model lingüístic català ha estat ratificat pel Tribunal Constitucional. Però aquesta garantia no deu resultar suficient davant la persecució que el castellà pateix vés a saber on. Així que aquesta colla de salvapàtries han muntat el Babieca, han empunyat la Tizona i han emprès una noble croada contra “las lenguas co-oficiales” perquè el castellà esdevingui, definitivament, uno, grande y libre (tal com diu Nacho Escolar).

El PSOE aposta pel plurilingüisme. Article d'Albert Branchadell a El País. Text d'un company sobre la manipulació informativa de Telemadrid respecte la situació lingüística a Catalunya.