Amb motiu de la celebració de l’Orgull GLTB d’enguany, m’agradaria recordar que l’homofòbia encara és un problema a casa nostra i a tot el món. Segons un informe recent de l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA), ser gai o lesbiana es castiga amb penes de presó a 86 països i amb la pena de mort a set països. La mateixa associació ha elaborat un interessant mapa dels drets GLTB al món. Recordem que, fa aproximadament un mes, dos catalans van ser detinguts a Gàmbia acusats de ser homosexuals.
A Catalunya i Espanya, tot i la gran equiparació de drets que han dut a terme els governs d’esquerres, les situacions de discriminació i agressió per homofòbia encara són massa freqüents. Segons l’última memòria que ha presentat el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, a Catalunya es van denunciar 306 casos d’agressió i/o discriminació entre juliol de 2006 i juny de 2007. Aquesta xifra representa un augment del 7% respecte el curs anterior.
Per altra banda, el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Madrid (COGAM) ha presentat els resultats d’una enquesta d’àmbit estatal. Aquests resultats revelen que un 73% de la població GLTB ha patit agressions homòfobes en algun moment de la seva vida, i només un 11,1% de les víctimes s’han atrevit a denunciar-ho. A més, la meitat dels menors d’edat enquestats confessen haver patit atacs al seu centre escolar. No són les úniques dades preocupants. La Fiscalia de Catalunya, a través del fiscal contra l’homofòbia, Miguel Ángel Aguilar, va anunciar fa uns dies que ha detectat grups organitzats que cometen agressions homòfobes al Vallès Occidental –sobretot a Sabadell– i també a Sitges (Garraf).
Mentrestant, les dretes continuen considerant ciutadans de segona els homosexuals. El PP no té intenció de retirar el seu recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de matrimonis homosexuals. De fet, en el congrés de València de fa dos caps de setmana, un 80% de la Comissió Política va rebutjar aquesta llei. Unió Democràtica de Catalunya també manté el seu rebuig al matrimoni i l’adopció de criatures per part de parelles del mateix sexe. Per la seva part, l’Església catòlica i la brunete mediàtica continuen expressant el seu menyspreu habitual vers la comunitat GLTB.
Per últim, vull denunciar l’activitat d’algunes pàgines web com Es posible el cambio. Els autors d’aquesta iniciativa, autodenominats Grupo Juan Pablo II, defineixen l’homosexualitat com un “desordre” fruit de “traumes sense resoldre” que és possible superar. Es tracta d’un web que pretén captar adol·lescents presumptament homosexuals perquè recondueixin la seva orientació vers l’heterosexualitat. Tot això, mitjançant el que ells anomenen “terapia reparativa”. Podeu llegir els esfereïdors testimonis dels adol·lescents i els seus familiars als fòrums del web. Manipulació emocional de menors d’edat que pot causar traumes de conseqüències imprevisibles.
Manifest del PSC pel Dia de l’Orgull GLTB. Text de Miquel Iceta. Entrevista digital a Pedro Zerolo a elpais.com. Bibiana Aído, a la revista Zero. Manifestació de la FELGTB (enguany, per la visibilitat lèsbica).
dilluns, 30 / juny / 2008
Contra l'homofòbia
dimecres, 25 / juny / 2008
Campanyes contra les 65 hores
Campanya de la JSC. Campanya de Netoratón. Campanya d’Avalot. Recollida de firmes per una manifestació a nivell europeu. Arguments d’UGT contra la Directiva. Text anterior sobre el tema.
El cànnabis, un medicament eficaç
El Departament de Salut de la Generalitat va anunciar, fa unes setmanes, que permetrà l’ús del Sativex, un fàrmac derivat del cànnabis. Es receptarà, principalment, en casos de quimioteràpia i esclerosi múltiple, quan els tractaments habituals fracassin a l’hora de calmar les nàusees i els dolors. Espanya i Gran Bretanya ja han sol·licitat a l’Agència Europea del Medicament que registri el fàrmac, que fins ara només es dispensava al Canadà. Es tracta d’una excel·lent notícia pels pacients catalans.
El cànnabis té un component psicoactiu, el THC (tetrahidrocannabinol), que actua sobre el sistema nerviós, calma les nàusees i obre la gana dels pacients en tractament oncològic. L’estudi mèdic realitzat per la Generalitat revela que el Sativex elimina els vòmits en un terç dels pacients, i un 67% veu reduïdes la seva intensitat i duració. Els cannabinoids (substàncies derivades del cànnabis) també poden ser beneficiosos pels malalts de sida amb anorèxia-caquèxia i malalts d’asma i glaucoma. A més, el cànnabis posseeix efectes analgèsics molt indicats per pacients amb dolors crònics i neuropàtics. I, per si això fos poc, estudis preliminars suggereixen que podria ser eficaç en el tractament de la síndrome de Gilles de la Tourette.
Malgrat tot, no hi ha consum sense risc. I segons l’estudi Utilización terapéutica del cannabis en el Estado español, presentat el 2004 pel Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona, el 87% dels qui s’aventuren a consumir cànnabis com a tractament ho fan pel seu propi compte i sense el coneixement del seu metge. El 57% utilitza exclusivament la via fumada, la manera més fàcil i menys saludable –el Sativex es pren amb polvoritzador per via oral–. Aquestes dades evidencien la necessitat d’informació i de control mèdic sobre l’ús. El pla de la Generalitat solucionarà, en gran part, aquests problemes: els oncòlegs i neuròlegs rebran un butlletí amb la informació pertinent per administrar el medicament amb totes les garanties.
Ara per ara, el Sativex és el millor fàrmac disponible, però cal anar més enllà. És cert que conté les principals substàncies beneficioses del cànnabis, el ja mencionat THC i el CBD (cannabidiol), però no totes. “Hi ha una evidència bastant important que els pacients obtenen més benefici consumint la totalitat de la planta. El perquè no el sabem, segurament pels efectes sinèrgics”, explica Rafael Borràs, vocal del Col·legi de Farmacèutics. Per exemple, el CBD disminueix l’efecte del THC sobre el ritme del cor i la temperatura corporal i augmenta les seves propietats analgèsiques. És evident, doncs, que els sinergismes i accions complementàries dels components químics de la planta superen àmpliament els beneficis dels seus efectes aïllats.
Per acabar, cal recordar que el cànnabis no juga cap paper en el guariment de les malalties. Ha de ser, doncs, un tractament pal·liatiu més, l’ús del qual s’ha de diversificar, normalitzar i estendre.
Prospecte del cànnabis per a ús terapèutic. Informació del Departament de Salut.
dijous, 19 / juny / 2008
La directiva de la vergonya
dissabte, 14 / juny / 2008
Més sobre la Bíblia i el crucifix
Fa uns dies em queixava de la presència de símbols religiosos en la presa de possessió d’alts càrrecs públics. Doncs bé, ahir vaig tornar a participar al programa La Nit, de COM Ràdio, i vaig preguntar sobre l’assumpte a Jesús Caldera, exministre de Treball i Afers Socials i actual responsable d’Idees i Projectes del PSOE.
dijous, 12 / juny / 2008
Contra la modificació de la Directiva Europea sobre Temps de Treball
Resum del manifest de la Joventut Socialista de Catalunya contra la modificació de la Directiva Europea sobre Temps de Treball:
“La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) vol manifestar el seu rebuig més ferm davant l’aprovació de la modificació de la Directiva Europea sobre Temps de Treball que permetrà l’ampliació de la jornada laboral fins les 65 hores setmanals.
La JSC considera que es tracta d’una mesura que atempta greument contra els drets assolits pels treballadors […]. Drets imprescindibles com la seguretat laboral o la conciliació de la vida personal, laboral i familiar es veuen directament atacats amb l’aprovació d’aquesta Directiva. Així mateix, la Directiva posa en qüestió el model social europeu, basat en la protecció dels treballadors i en l’objectiu d’aconseguir la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania.
[…] la JSC demana al Govern que faci tot el possible per frenar aquesta mesura que debilitarà els treballadors més febles davant els ocupadors. Els i les joves socialistes tenim molt clar que cal no deixar que la dreta neoliberal impregni les nostres societats […]. Hem de recuperar la dignitat en el treball i això passa, inevitablement, per una aposta decidida per una ocupació de qualitat i per una lluita ferma contra la precarietat laboral, no per l’aprovació de normes […] que fan més febles els treballadors i treballadores davant el mercat”.
El PSC i el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, també rebutgen la modificació de la Directiva Europea de Temps de Treball.
dijous, 5 / juny / 2008
Pere-Oriol Costa, sobre les primàries demòcrates
Pere-Oriol Costa: “Hillary és més forta que Obama en els Estats clau”
Pere-Oriol Costa és catedràtic de Comunicació Política de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Referències anteriors sobre les primàries demòcrates aquí i aquí.
dimecres, 4 / juny / 2008
Manifest de la JSC pel Dia Mundial del Medi Ambient
Resum del manifest de la Joventut Socialista de Catalunya pel Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny):
“La JSC aposta per un desenvolupament sostenible, que faci possible un creixement econòmic que ens garanteixi un Estat del benestar per tothom, però que alhora deixi a les generacions futures un món on poder viure. [...] Una aposta decidida i seriosa per les energies renovables […]. Una nova cultura de l’aigua, lligada a un model urbanístic més compacte. [...] La modernització de l’agricultura. Un impuls del transport públic de qualitat [...]. La JSC vol formar part del canvi de models per aconseguir un creixement sostenible, un progrés ambiental que serveixi de motor de la societat del segle XXI”.
dimarts, 3 / juny / 2008
diumenge, 1 / juny / 2008
Sobre la Bíblia i el crucifix
Dimarts passat el Congrés dels Diputats va rebutjar una iniciativa per suprimir els símbols religiosos en les preses de possessió de càrrecs públics i altres cerimònies protocol·làries oficials. La iniciativa era d’ICV i IU, i no es va aprovar pel vot en contra de PP i PSOE. L’oposició del PSOE resulta especialment desafortunada si tenim en compte els motius en què s’ha basat.Per altra banda, és cert que, en l’últim baròmetre del CIS, un 76,7% dels enquestats es declaren catòlics. Però també és cert que Espanya és un Estat aconfessional –“Cap confessió tindrà caràcter estatal” (CE 16.3)– que garanteix la llibertat religiosa i de culte. Representen la Bíblia i el crucifix a tots els ciutadans d’aquest Estat presumptament aconfessional? És que la “convicció col·lectiva” es contradiu amb els principis constitucionals? O és que ens fan por les manifestacions de bisbes?
Ens manca coratge, senyors!
