“Per la vida, la família i les llibertats. Units podem”. Aquest va ser el lema de l’acte ultracatòlic de defensa dels valors tradicionals de la família que es va celebrar diumenge passat a Barcelona. Els oradors de l’acte van criticar obertament el matrimoni homosexual, entre d’altres fites d’igualtat assolides durant l’última legislatura. Entre els assistents hi havia Daniel Sirera, líder del PP català, i Josep Antoni Duran i Lleida, candidat de CiU a les properes eleccions generals.
Al programa d’ahir de 59 segons (La 2), el periodista de La Vanguardia Jordi Barbeta va defensar la legitimitat de l’Església catòlica per intentar influir en política de la mateixa forma que ho fa, per exemple, “el gremi de pastissers”. Afortunadament, Espanya és un Estat de dret amb llibertat d’expressió i de manifestació. Però hi ha una diferència molt gran entre el gremi de pastissers i l’Església: mentre els primers només pretenen defensar els seus interessos, els segons pretenen retallar els drets fonamentals d’una part de la ciutadania.
En aquesta precampanya, Convergència i Unió ha demostrat tenir la mateixa credibilitat que el PP com a força política de centre i moderada. Recordem que Duran i Lleida ja va votar contra de la llei de matrimonis homosexuals al Congrés dels Diputats. A més, el candidat de la federació conservadora ha fitxat dos assessors de l’Institut Catalunya Futur, la filial catalana de la FAES –el think tank d’Aznar–. Tenim a l’horitzó un nou Pacte del Majestic?
dimecres, 30 / gener / 2008
CiU, cada vegada més a la dreta
divendres, 25 / gener / 2008
dilluns, 21 / gener / 2008
Que no passi inadvertit
L’afer Aguirre-Gallardón està eclipsant mediàticament algunes qüestions molt destacables del discurs i la gestió del PP madrileny. L’esmorzar informatiu que ha ofert aquest matí la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha deixat un titular que només ha recollit la Cadena SER, que jo sàpiga. Aguirre: “Los que esperan más de 30 días para ser operados en Madrid es porque no quieren ir a una clínica privada”.
Recordem que aquestes declaracions es produeixen arran del col·lapsament de la sanitat pública madrilenya. I recordem també que Esperanza Aguirre cobra un sou públic de més de 100.000 euros anuals però es queixa, a la seva biografia oficial, de la seva situació econòmica: “No es que haga números a final de mes, ¡es que muchas veces no llego!”.
Vídeo que mostra el col·lapsament de les urgències de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid: http://www.youtube.com/watch?v=mMS8nHMAv8Q
diumenge, 20 / gener / 2008
El salari mínim
Hi ha 130.000 espanyols que cobren el Salari Mínim Interprofessional (SMI), és a dir, 600 euros mensuals. Són dades de 2007 del Ministeri de Treball. A més, també segons el Ministeri, hi ha prop d’un milió de treballadors que es veuen afectats per qualsevol moviment que experimenti l’SMI, ja que els seus ingressos estan lligats, d’una o altra forma, a aquest indicador. Per altra banda, el catedràtic de la UAB Joan Subirats, en un article a El País, feia esment d’altres xifres no especificades que quantifiquen en més de quatre milions els perceptors del salari mínim a Espanya.
Sigui com sigui, el cert és que el nostre salari mínim és el més baix d'Europa, només superat pel de Portugal. L’any passat aquesta renda mínima superava els 1.200 euros mensuals a França, els 1.300 al Regne Unit i els 1.400 a Irlanda.
La presència de mà d’obra mal pagada, en gran part immigrant, evita que els empresaris inverteixin per millorar la productivitat. I això també evita que es produeixi un augment salarial generalitzat a Catalunya i Espanya. Segons Vicenç Navarro, “permetre salaris baixos és perpetuar la ineficiència econòmica d’un país”. El catedràtic de la UPF assenyala l’increment del salari mínim com una mesura fonamental per augmentar la qualitat dels llocs de treball.
La postura de les dretes respecte l’SMI? Cito a continuació un text de la FAES, el laboratori d’idees del PP: “Los discapacitados, los jóvenes, las minorías, los que no tienen preparación, todos ellos son agentes económicos débiles. Pero [...] tienen una ventaja sobre los demás: la capacidad de trabajar por sueldos más bajos. Cuando el Gobierno les arrebata esa posibilidad fijando sueldos mínimos obligatorios, es como si le arrancaran las púas al puercoespín”. És a dir, que si rebutgen el salari mínim, és pel nostre bé. Moltíssimes gràcies.
El PP va incrementar en 70 euros el Salari Mínim Interprofessional durant els seus vuit anys de govern. El PSOE, en una sola legislatura, l’ha incrementat en 140 euros. En el període 2004-08, el salari mínim ha crescut per sobre de la inflació tots els anys (una mitjana del 6%). CC.OO. i UGT demanen pujades mitjanes del 8% anual durant la propera legislatura, i així ho recullen els socialistes en el seu programa electoral: Zapatero ha promès situar l’SMI per damunt dels 800 euros el 2012. Aquesta xifra compliria, per fi, la recomanació europea de que el salari mínim suposi el 60% del salari mitjà.
dimecres, 2 / gener / 2008
Enfortir la família
Els valors tradicionals de la família que defensa l’Església catòlica són dos: la desigualtat home-dona i el menyspreu dels models familiars que li són aliens. Si els bisbes volen enfortir la institució de la família, que sumin els seus esforços a causes més útils que la precampanya electoral del PP. Per exemple, promoure polítiques d’expansió de l’Estat del benestar que permetin conciliar la vida familiar i laboral –i facilitin la incorporació de la dona al mercat de treball–. I també, per exemple, donar suport a iniciatives com aquesta.
