Un Obama de pa sucat amb oli

Artur Mas fa dies que s’esforça a presentar-se com l’Obama català. Tot va començar la matinada del 5 de novembre amb un discurs oportunista a la festa electoral del Partit Demòcrata a Barcelona. Mas va intentar capitalitzar el triomf de Barack Obama: va reivindicar CDC com la força política catalana més semblant al Partit Demòcrata nord-americà i es va autoproclamar el candidat del canvi a Catalunya. Dies després llegíem a l’AVUI que el líder convergent vol fer créixer la seva Casa Gran a través d’una xarxa de cibermilitants com la que ha dut a la victòria el nou president electe dels EUA. I més enllà d’Internet, nou eslògan per al projecte: “Si sumem, podem!”.

Accepto la comparació amb els demòcrates en tant que liberals de centre-dreta, però que el delfí de Jordi Pujol es presenti com el candidat del canvi em fa una mica de riure. Catalunya ja va tenir un exitós candidat del canvi al 1999 i al 2003: Pasqual Maragall, impulsat per la plataforma Ciutadans pel Canvi (CpC). Afortunadament, les esquerres encara governen el país, ara de la mà del president Montilla. Potser les estratègies de l’Obama català serveixen per engrescar la militància de CDC, però no aconsegueixen amagar la realitat: que la seva Casa –per molt Gran que sigui– no vol habitar-la ni el seu propi company de federació Duran i Lleida.