La importància dels escenaris

Tinc el costum de seguir la campanya electoral nord-americana a través dels diaris, però durant els darrers dos dies ho he fet a través de la televisió. Un fet m’ha cridat l’atenció: la diferència entre els escenaris (físics) des d’on Barack Obama i John McCain s’adrecen als electors. Mentre el primer opta per espais lluminosos, a l’aire lliure, el segon escull indrets ombrívols, tancats. El candidat demòcrata llança els seus missatges en mítings multitudinaris, amb l’encertat lema de campanya (“Change we need”) ben visible. El republicà, en canvi, intervé en fòrums econòmics i actes similars –aparentment deslligats de la campanya electoral–, en soledat, amb la intenció de projectar una imatge presidencial. Il·lusió col·lectiva contra solemnitat i pragmatisme.

Un embolcall bonic no fa un missatge, però és difícil col·locar un missatge sense un embolcall bonic. L’economia ja és el tema central de la campanya, i és essencial per McCain desvincular-se del llegat de George W. Bush i sintonitzar amb les preocupacions de la ciutadania. N’és conscient. I, tanmateix, l’embolcall gris que ha escollit no hi ajuda. L’empat en el primer debat de campanya li ha permès retallar distàncies en les enquestes, però els sondejos encara auguren una victòria demòcrata. I és probable que Joe Biden estomaqui Sarah Palin al duel entre candidats a la vicepresidència que se celebra aquesta matinada. És per això que, a menys que els republicans es guardin un as a la màniga, ho tenen magre per guanyar el proper 4 de novembre.

Textos sobre les primàries demòcrates: Pere Oriol Costa, sobre les primàries demòcrates, Laura Cervi, sobre les primàries demòcrates, Edwards i el per què de tot plegat.