Nebrera ja no és una kamikaze

“Nebrera assegura que amb ella ha nascut el PP «de Catalunya»”. Titular del passat 8 de juliol. Segons ella, el PP de Catalunya no és el mateix que el PP a Catalunya. De fet, assegura que són realitats enfrontades. I en aquesta lluita fratricida de preposicions, una victòria seva hauria de convertir el PPC en una alternativa real de govern. “He tingut un somni” ja no és una frase de Luther King, és la d’una professora de Dret Constitucional de la UIC –i diputada díscola– que sovinteja les tertúlies d’Intereconomía i ha estat rebatejada amb l’àlies de Supermontse per Federico Jiménez Losantos.

Nebrera mai ho ha admès explícitament, però es desprenia de les seves converses off the record: tenia coll avall que la seva militància al PPC seria fugaç, que el seu intent renovador era la primera frase en la crònica d’una mort anunciada. O això semblava. “Els partits polítics estan podrits”, deia fa pocs mesos. Potser per això, perquè no tenia res a perdre, s’ha permès a si mateixa fer el que li ha donat la gana en cada moment. I això és digne d’admiració.

Malgrat tot, regeneració i democràcia interna pel PPC és l’únic projecte engrescador que ha estat capaç d’articular fins ara. Per Catalunya vol “un projecte liberal-conservador”, ho ha repetit mil vegades. Que sigui tan català com espanyol. Que recuperi els valors cristians. Que faci oposició al PSC. Sense més matisos. I amb aquesta idea de país a mig perfilar, caldria que algú advertís Nebrera que el PP de Catalunya corre el risc d’estavellar-se contra el mur de Josep Antoni Duran i Lleida.

Sigui com sigui, el 43% dels vots obtinguts al darrer Congrés del PPC han fet que Miss Diputada deixi de ser, de moment, una kamikaze. Ara està disposada a fer valer la seva nova influència a les diverses agrupacions territorials dels populars a Catalunya. Veurem quantes preposicions aconsegueix canviar.

Text d'un company, que ha inspirat el meu.