Montilla tria Catalunya

Aquest migdia José Luis Rodríguez Zapatero ha intervingut a l’acte de cloenda de l’11è Congrés del PSC. ZP ha promès un sistema de finançament per Catalunya millor que l’actual, sense més concrecions. És a dir, no ha promès res. Ha justificat la necessitat d’aquest nou sistema en l’augment demogràfic i la demanda de serveis públics, un argumentari d’anar per casa que podria assumir sense problemes el conseller d’Economia andalús, José Antonio Griñán.

El president del Govern, que havia entrat a l’auditori del Palau de Congressos de Catalunya per la porta gran, n’ha sortit per la porta petita. La salutació des de platea de Josep Borrell –que ni tan sols intervenia al Plenari– ha despertat més entusiasme que el discurs de ZP. El conseller Castells no ha concedit ni l’aplaudiment de cortesia al “compromís” de Zapatero, tal com ja va fer amb José Blanco abans-d’ahir. Un gest sintomàtic.

Montilla ha respost amb un cop de puny sobre la taula, i ho ha fet amb l’oratòria més efectiva que se li recorda. Ha reiterat a ZP el missatge que ha llançat durant els darrers dies: que el nou finançament és “inaplaçable”, que no li agrada la “música” de la proposta de Solbes i que no acceptarà “un mal acord”. Però ha anat més enllà amb les advertències: “José Luis, los socialistas catalanes te queremos bien, […] pero aún queremos más a Cataluña y a sus ciudadanos”.

I mentre la militància ho celebrava, l’equip de realització del congrés ha evitat punxar la imatge de Zapatero al videowall. Una decisió intel·ligent.

Discurs complet del president Montilla. Finançament Federal, un web didàctic de la Fundació Rafael Campalans. Interessant valoració de Raimon Obiols sobre el congrés i el projecte de Conferència Oberta. Entrades anteriors sobre el Congrés del PSC: Castells no aplaudeix, El congrés de les càmeres i Aida Guillaumet, secretària nacional del PSC.