Contra l'homofòbia

Amb motiu de la celebració de l’Orgull GLTB d’enguany, m’agradaria recordar que l’homofòbia encara és un problema a casa nostra i a tot el món. Segons un informe recent de l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA), ser gai o lesbiana es castiga amb penes de presó a 86 països i amb la pena de mort a set països. La mateixa associació ha elaborat un interessant mapa dels drets GLTB al món. Recordem que, fa aproximadament un mes, dos catalans van ser detinguts a Gàmbia acusats de ser homosexuals.

A Catalunya i Espanya, tot i la gran equiparació de drets que han dut a terme els governs d’esquerres, les situacions de discriminació i agressió per homofòbia encara són massa freqüents. Segons l’última memòria que ha presentat el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, a Catalunya es van denunciar 306 casos d’agressió i/o discriminació entre juliol de 2006 i juny de 2007. Aquesta xifra representa un augment del 7% respecte el curs anterior.

Per altra banda, el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Madrid (COGAM) ha presentat els resultats d’una enquesta d’àmbit estatal. Aquests resultats revelen que un 73% de la població GLTB ha patit agressions homòfobes en algun moment de la seva vida, i només un 11,1% de les víctimes s’han atrevit a denunciar-ho. A més, la meitat dels menors d’edat enquestats confessen haver patit atacs al seu centre escolar. No són les úniques dades preocupants. La Fiscalia de Catalunya, a través del fiscal contra l’homofòbia, Miguel Ángel Aguilar, va anunciar fa uns dies que ha detectat grups organitzats que cometen agressions homòfobes al Vallès Occidental –sobretot a Sabadell– i també a Sitges (Garraf).

Mentrestant, les dretes continuen considerant ciutadans de segona els homosexuals. El PP no té intenció de retirar el seu recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de matrimonis homosexuals. De fet, en el congrés de València de fa dos caps de setmana, un 80% de la Comissió Política va rebutjar aquesta llei. Unió Democràtica de Catalunya també manté el seu rebuig al matrimoni i l’adopció de criatures per part de parelles del mateix sexe. Per la seva part, l’Església catòlica i la brunete mediàtica continuen expressant el seu menyspreu habitual vers la comunitat GLTB.

Per últim, vull denunciar l’activitat d’algunes pàgines web com Es posible el cambio. Els autors d’aquesta iniciativa, autodenominats Grupo Juan Pablo II, defineixen l’homosexualitat com un “desordre” fruit de “traumes sense resoldre” que és possible superar. Es tracta d’un web que pretén captar adol·lescents presumptament homosexuals perquè recondueixin la seva orientació vers l’heterosexualitat. Tot això, mitjançant el que ells anomenen “terapia reparativa”. Podeu llegir els esfereïdors testimonis dels adol·lescents i els seus familiars als fòrums del web. Manipulació emocional de menors d’edat que pot causar traumes de conseqüències imprevisibles.

Manifest del PSC pel Dia de l’Orgull GLTB. Text de Miquel Iceta. Entrevista digital a Pedro Zerolo a elpais.com. Bibiana Aído, a la revista Zero. Manifestació de la FELGTB (enguany, per la visibilitat lèsbica).