Apunts precongressuals

“Vinc d’una esquerra més aviat socialdemòcrata. Però alguns elements del liberalisme econòmic han fet evolucionar el meu pensament”. És una cita de Joan Puigcercós, el candidat més ben posicionat en la cursa per la presidència d’Esquerra Republicana de Catalunya. Pertany al seu llibre Generació.cat, que ha arribat a les llibreries aquesta setmana. El Periódico de Catalunya s’ha referit al contingut de l’obra com “un ideari desacomplexadament liberal” que renega de «“discursos antisistema”, socialistes i, fins i tot, socialdemòcrates».

L’entrevista a Puigcercós que publica avui el mateix diari també resulta reveladora: “Sóc socialdemòcrata, però assumeixo la correcció liberal. És el que va fer Tony Blair a la Gran Bretanya, i on l’esquerra no rectifica –com a França o Itàlia– guanyen Sarkozy o Berlusconi”. I afegeix: “Seguim sent els de la caseta i l’hortet, perquè apreciem el valor de la propietat, la competència, el mercat i la meritocràcia”. Recuperem una altra cita, una frase habitual de Josep Lluís Carod-Rovira quan s’adreça a la patronal: “Estat, com menys millor, ni que sigui català”.

Esquerra assumeix el liberalisme econòmic. Convergència Democràtica presenta unes ponències congressuals sobiranistes i tímidament socialdemòcrates que ens emplacen a una ruptura amb Unió. Què pintaran a ERC persones com Joan Tardà –que s’autodefineix “comunista”–? ¿I dins de Convergència persones com Lluís Recoder –que, segons Carme-Laura Gil, “no és nacionalista”–? Alguns congressos poden ser traumàtics.