Duran, el 'neocon'

Josep Antoni Duran i Lleida ha aconseguit desfer-se del càncer de pulmó que patia. Ho celebro de tot cor. Lamento que no es desfaci, però, de les fal·làcies neocons del seu discurs. Aquesta nit, al programa d’entrevistes d’Antonio San José a CNN+ (Cara a cara), el secretari general d’UDC ha establert una sèrie de condicions pel suport estable de CiU al PSOE durant la propera legislatura. Una d’elles, el desmantellament de l’Estat del benestar.

“Los Estados del bienestar no se pueden mantener porque lo impide la fiscalidad en el marco de la globalización”. Es tracta de la fal·làcia neoliberal clàssica per justificar la reducció de la despesa pública –i, per tant, social– i la privatització dels serveis públics. La mateixa que va utilitzar Sarkozy mesos enrere. La realitat desmunta la teoria que els Estats es veuen obligats a reduir la protecció social per tal de no perdre competitivitat en un món globalitzat.

Els països més globalitzats han estat, tradicionalment, els nòrdics: Suècia, Noruega, Finlàndia i Dinamarca. Segons dades de Vicenç Navarro, la seva mitjana d’exportacions com a percentatge del PIB durant el període 1960-1990 ronda el 34%, per damunt dels països anglosaxons, de tradició liberal. I els països nòrdics són, oh casualitat!, els que tenen un Estat del benestar més fort i distribueixen millor la riquesa. Gràcies a aquestes polítiques públiques també han estat els països desenvolupats amb més creixement econòmic, més ocupació i la taxa de desigualtat més baixa.

En un reportatge a Público, José Luis Rodríguez Zapatero declarava: “Quiero llevar a España a ser un país que se parezca a los del Norte de Europa en la distribución de la riqueza”. CiU és una força política amb una imatge de moderació que no es correspon amb el seu ideari, contrari als interessos de la classe treballadora –és a dir, de la majoria de catalans i espanyols–. Per això em declaro en contra d’un pacte estable amb la federació nacionalista i aposto per la geometria variable. Les aliances puntuals garantirien el desenvolupament d’un projecte progressista i de modernització del país, tal com ha succeït durant la legislatura que ara expira.